Crítica

Eva Casals Sicilia –  Licenciada en Història de l’Art.

Dibuixos i més dibuixos obren la mirada de l’espectador a diferents llocs de la geografia catalana. L’Eduard Saiz dibuixa, d’una forma fascinant, racons, llocs i monuments històrics, demostrant en cadascun d’ells la seva qualitat de dibuixant. La seva agilitat en el traç de les línees, el sombreig i el joc de llums i ombres conclouen en un dibuix pur i curat de tècnica. Les seves obres deixen patent un cop més la paciència, la minuciositat, l’elaboració d’un dibuix que ens reflexa la realitat que ens envolta. Els seus dibuixos ens deixen veure que és un artista que gaudeix observant tot allò que l’atrau per a plasmar-lo en un paper i cridar l’atenció de tots aquells que observen i a la vegada admiren la seva obra.

 

_____________________________________________________________________________

Josep Lluís Ponce Corresponsal de premsa i escriptor i Crític d’art

Argelaguer, 22 de maig de 2010.

 Quan vaig conèixer els dibuixos de l’Eduard, que em van ser presentats pel Sr. Josep Oliveras, editor d’Ediciones Ecuador, vaig pensar immediatament, que em trobava davant d’un Artista Plàstic d’enormes possibilitats, doncs en ell, coincidien a més del seu amor per les Arts Plàstiques, somnis pels quals lluitar. Projectes per realitzar. Quelcom per aprendre i, algú a qui estimar.

 El punt de partida de l’anàlisi de la seva obra, era aquesta, perquè em parlava de sentiments, no de raons. Perquè em deia amb el seu bolígraf, que els veritables Artistes, es fereixen amb les veritats, per no destruïr-se amb les mentides, i jo, afegia el meu criteri personal, que em deia que l’Edus, sabia fer les coses. Que era aquell tipus de persona, que se sap aixecar d’un fracàs i torna a començar, perquè tria un camí que ha de vorejar. Que troba el dolor i l’afronta amb serenitat.

 Per mi, aquesta era la seva personalitat, perquè la pintura, per un Crític, és el mirall de l’ànima del seu Artífex. Es nota, es palpa i s’intueix, donat que en general i, en aquest cas, molt més acusat, a la vida d’un Artista  Plàstic, s’hi troben raons per plorar, però també mil i unes consideracions per sommiar. El nostre amic, fa de la seva vida artística un somni i del somni, una realitat.

 Avui, en aquesta exposició que ens presenta, visualitzem aquests extrems de seriositat artística i d’admirable experiència. Cada Obra penjada en aquestes parets, és el fruit d’una investigació, per defugir un xic, de la pintura tradicional, que dit sigui de pas, és de gran admiració, alhora que llegenda proverbial, però la màxima dificultat, es troba en aquest Art innovador, que no sap de paletes ni pinzells, sinó de bolígrafs, que vol dir, que un error, obliga a començar de nou. Un dibuix plasmat en una finestra i, darrera la finestra, tot un món a admirar i estudiar.

 Personalment, veig en cada treball, una gran espiritualitat, ja que cadascun d’ells, descriu una ressolució, dins d’una construcció, emparada per la composició de l’incert, cosa que materialitza la bellesa, pel seu realisme. Sincerament penso, que és una ciència aplicada i definida, perseverant en la forma, subtil i ajustada a la realitat, d’una tècnica, que és un lliurament deliberat, a les seves millors emotivitats.

 En fi, no els vull cansar amb la meva cançó de divagacions, perquè són en principi Vostès, els que han de treure les seves propies conclussions, les altres ja aniran venint, a mesura que els amants de la pintura, passin per aquesta Sala, i vegin el que hi ha darrera una finestra.